Casa geminada Mare De Deu Del Carme, Santa Eulàlia de Ronçana

ESPLÉNDIDA CASA ADOSADA MUY LUMINOSA CON JARDÍN EN EL CENTRO DE LA VILA DE SANTA EULALIA DE RONÇANA.

Consta de planta sótano, planta baja y primera planta, dividida en tres zonas diferenciadas.

Al entrar a la casa, nos encontramos con un recibidor dónde encontramos las escaleras de acceso al garaje. Avanzando desde el recibidor, nos encontramos con un aseo de cortesía, cocina amplia tipo office y un gran salón comedor con salida al jardín de la vivienda de unos 40-50 m2.

Dentro del salón comedor nos encontramos con la escalera que da paso a la planta superior que es la zona de noche de la vivienda. Esta planta esta compuesta por dos habitaciones dobles y dos individuales así como dos baños completos.

La vivienda dispone, en la planta sótano de un amplio garaje para dos vehículos y una zona de maquinas.

La vivienda también esta equipada con aparato de frio y calor que en la actualidad no esta disponible y una chimenea de leña en el comedor.

NO DEJE ESCAPAR LA OCASION DE VIVIR EN EL CENTRO DE LA VILA DE SANTA EULALiA DE RONÇANA!

Santa Eulàlia té una extensió de 14,2 km² i es troba a l'extrem occidental de la comarca del Vallès Oriental, a la conca del riu Tenes, al curs mitjà d'aquest afluent del Besòs. Els turons, les valls i els petits planes són elements que caracteritzen la nostra geografia.

Santa Eulàlia disposa també d'altres accidents geogràfics relacionats amb indrets del poble: hi trobem fondalades profundes i estretes com les de Can Maset, Can Just o Sant Simplici, hi trobem serres, planes; però sobretot destaquen els torrents dels quals es poden comptar fins a deu torrents, com ara el torrent del rector, el de l'Areny o el de Can Font. Tots ells porten les seves aigües al riu Tenes, que corre longitudinalment per la part oriental del poble.

Santa Eulàlia no ha tingut mai un nucli urbà que permetés la seva localització, la seva silueta no es pot distingir des de lluny i no hi ha una única carretera que hi porti. Des d'antic la població ha viscut dispersa, escampada entre les planes, les serres i els torrents. Les velles masies aíllades recollien i protegien els homes i les dones que hi vivien. Durant centenars d'anys, les persones es van identificar primer respecte a la casa d'on eren fills, i després respecte a la parròquia on hi celebraven els actes més importants de la seva vida. La seva identificació amb estructures més impersonals era força difícil, tot i que existien.

L'any 1958 es va iniciar un procés urbanitzador i transformador que encara avui continua. Si bé és cert que abans dels seixanta ja existien uns petits nuclis urbans, o si més no unes agrupacions de cases, que van permetre l'aparició dels barris tradicionals de Santa Eulàlia entorn del Rieral, la Sagrera, Sant Cristòfol, el Serrat, la Serra, la Vall o el Bonaire, i si bé també és cert que les primeres cases residencials es van aixecar als anys trenta, quan algunes famílies barcelonines es van enamorar d'aquests paratges, la veritable transformació del nostre municipi va esdevenir fa prop de quaranta anys. Durant un període d'eufòria econòmica i sense el més mínim control, Santa Eulàlia va començar a esdevenir allò que avui és. Es va iniciar la construcció de torres i xalets a prop del riu Tenes i poc després van començar a aparèixer les primeres urbanitzacions, com Sant Isidre o Can Sabater.